Reflexions després del dia D

Dos dies després de les eleccions al parlament de Catalunya i havent digerit els resultats és el moment d’analitzar-los. Primer cal felicitar a CiU per la seva victòria en vots i escons. Posteriorment mostrar la meva preocupació per la baixa participació i elevat nombre de vots en blanc. Segurament ni els candidats, ni els partits, ni el debat no han animat a la gent a exercir el seu dret a vot. També que CiU ha guanyat però no podrà governar sol, ha patit com un “coitus interruptus”. A més la seva dura campanya contra la resta de forces polítiques els hi hauria de passar factura en les negociacions. Si volen recuperar la Generalitat. tindran de demanar moltes disculpes i d’arromangar-se les camisses. De les diferents possibles aliances tripartit, sociovergència o nacionalista, jo aposto pel tripartit. La gent no ha votat en contra d’aquesta idea sinó de la gestió partidista de cadascun dels partits. El primer intent de govern de coalició no ha acabat com tots voldríem, però això no ens pot fer desanimar, el debat estatutari ha monopolitzat la vida política afectant les relacions entre les diferents grups. S’ha donant rellevància al principal grup de la oposició que ha jugat molt be (però egoistament) les seves cartes i s’ha emmascarant la gran acció de govern de totes i cadascuna de les conselleries. De tots se’n aprèn en aquesta vida.
Actualment, tenim una altra oportunitat d’aprofundir més en les polítiques socials, a més tenim un Estatut que ens aportarà més mitjans. Sería injust que els grups polítics que han lluitat i treballat més per l’Estatut (ERC, ICV i PSC) (no el de la foto) fossin els que el despleguessin.
També m’agradaria, com a persona vinculada amb la UAB, mostrar el més absolut rebuig a l'agressió a un estudiant que portava una samarreta de Ciutadans per Catalunya. Les universitats i crec que la UAB especialment han lluitat activament en la defensa de la llibertat, espero i desitjo que es prenguin les mesures sancionadores oportunes i s’asseguri el normal desenvolupament de les activitats acadèmiques de l'estudiant agredit.

També espero que sigui un fet aïllat i que prenguem consciència que tots hem de col·laborar per eradicar aquest tipus d’accions. La llibertat dels altres també és la nostra.

XEC aquí XEC allà

Torno al dur hàbit de l’escriptura motivat per diverses raons, primer i principal comentar la meva visó sobre una de les propostes electorals sobre emancipació juvenil del presidenciable de CiU Artur Mas. També, per passar pàgina. I finalment per trencar amb el ritme frenètic de feina a la UAB i també a la ONG.
La proposta de l’Artur Mas per facilitar que els joves pugin accedir a un habitatge és fonamenta amb una política de xecs de fins el 50% del valor del lloguer (http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=6946). Francament, no he fet la carrera d’economia però si una assignatura, i un dels conceptes que més clars hem van quedar va ser que el preu d’una cosa és una idea molt volàtil. El preu no és fixe ni immutable ve que ho sabem. El preu d’un objecte és el que una persona estigui disposat a pagar. Si tens més pots pagar més. Quan tens menys et quedes a casa a sopar si tens més vas a sopar a fora. O sigui que amb un xec a la butxaca estarem disposats a pagar més. Així les persones que lloguen pisos, que no tenen un pèl de tontos, conscients que els possibles llogaters disposen de més diners, pujaran encara més els preus. O sigui que és una proposta doblement trampa. Primer perquè no afavorirà a reduir els preus i perquè només podrán accedir a aquestes ajudes parelles legalment constituïdes. Tots a passar per l’altar!.

STOP A LA DRETA, STOP al Farquaad Prince perquè tè trampa.

Imatge de: www.tujefetevigila.com

Felicitats Lanny

Happy birthday princesa!!

A qui beneficia el NO...

La veritat es que aquesta setmana estava molt enfeinat i no pensava tenir temps per escriure sobre l’Estatut que es sotmetrà a referèndum el 18 de Juny. No obstant, haver vist aquest anunci electoral en dos diaris gratuïts, m'ha fet decidir. La veritat es que m'ho han posat a “huevo”.

Llegui les raons del NO i decidiu.

I finalment pensa a qui afavorirà el teu vot.....

Com sempre CiU de cara a la Galeria

El passat dissabte a Vilassar de Mar va tenir lloc un acte públic per escenificar la Moció de Censura per part del grup municipal de CiU. Un acte totalment lícit des del punt de vista democràtic, faltaria més, però tal com s’ha realitzant semblava més un show televisiu. La evidencia d’aquesta pantomima és el fet que encara que requereixi del suport d’altres grups municipals, convergència hagi presentat aquesta moció de forma individual i sense haver-se plantejat parlar d’aquest tema amb les altres formacions polítiques del consistori. Senyor Ferrer si vol ser constructiu per Vilassar parli, discuteixi i arribi a acords amb les altres forces municipals, perquè encara que no ho vulgui reconèixer, vostè no té el recolzament suficient per encapçalar una alternativa a l’actual govern. Però si el que realment vol és únicament sortir a les noticies, el més eficaç seria que s’apuntés a la propera edició del Gran Hermano, ho sento però hem sembla que de fotos de l’estatut les té totes assignades l’Arturito.

No tots els dies són el dia Mundial del Medi Ambient

Ahir va ser el dia mundial del medi Ambient, el dia en que la defensa del nostre medi natural te “el privilegi” d’ocupar gran part de la temàtica dels diferents mitjans de comunicació. Aquesta possibilitat va fer que varies ONG’s denunciessin la construcció urbanística sense control a l’Estat Espanyol. Cal destacar que a Espanya s’edifica més que a França, Anglaterra i Alemanya junts, suposo que alguns com (Zaplana, Francisco Camps, Carlos Fabra, Juan Antonio Roca, etc..) deuen estar orgullosos d’aquests fet però les necessitats d’aigua, d’energia, d’infraestructures, de serveis, etc..que requereixen aquestes vivendes es grandiosa i suposa una importantíssima despesa que recau sobre primerament l’administració i seguidament vers la societat en general. Així a més d’enriquir-se desmesuradament uns, la resta de la població ha de pagar els plats trancats al disposar de menys recursos. Pura ironia.
Durant aquesta setmana també m’ha cridat especialment l’atenció diferents notícies, la primera ha estat la publicació del primer Informe sobre medi ambient i desenvolupament sostenible que constata que l’actual model de desenvolupament de Catalunya es insostenible. Així, els gasos d’efecte hivernacle no han deixat de créixer des del 1990 i el 2003 ja estaven un 30% per sobre dels màxims fixats pel protocol de Kyoto per a l’any 2012; la generació de residus ha crescut de manera sostinguda fins el 2005, mentre que el seu reciclatge ho ha fet a un ritme molt més lent i les fonts d’energies renovables només cobreixen un 3% del consum energètic, entre dos i tres punts per sota de les mitjanes espanyola i europea. Aquest més que preocupant panorama constata que no podem seguir tal i com ho hem fet fins ara; es requereixen nous criteris, metodologies de desenvolupament que facin compatible el creixement econòmic i la preservació dels recursos naturals.
L’altre noticia que voldria comentar es el fet esperançador que aquest any és la primer cop en deu anys que la generació de deixalles disminueix a Catalunya.
Segons el Conseller de Medi Ambient la raó principal d’aquest canvi de tendència som els joves; els quals al haver estat formats en el respecte al medi ambient som molt més actius en la preservació de l’entorn natural.
Finalment, i enllaçant amb les dues noticies anteriorment comentades m’agradaria trencar una llança vers el tan durament criticat sistema de recollida de residus a Vilassar de Mar “el PAP”. Mitjançant aquest sistema Vilassar de Mar és el municipi de més de 15.000 habitants que més recicla a Catalunya, potser es podria haver gestionat millor, però la societat en general ha de ser més permeable i no s’hauria de mostrar tan frontalment en contra d’un sistema que triplica els percentatges de recollida selectiva i que ha estat premiat per la Generalitat quan era convergent i amb el tripartit.
El mon necessita municipis com Vilassar de Mar perquè amb el seu esforç possibilitin resultats esperançadors com els esmentats anteriorment. Perquè la protecció del medi ambient és cosa de tots, i com deia l’entranyable Capità Enciam els petits canvis són poderosos.

Què és la sostenibilitat?

M’han nomenat secretari de polítiques de sostenibilitat. Us fotré una xapa que lo del Uri us semblaran meres conjetures polítiques. Inconscients, jeje.

Al St. Google he trobat una imatge que descriu el que és la sostenibilitat. Es un terme complex perquè engloba diferents aspectes de la realitat: econòmic, social i mediambiental.

Així, el desenvolupament sostenible és aquell que possibilita el progrés econòmic, la protecció del medi ambient i la equitat social. Ningú diu que sigui fàcil i evident, però us puc ben assegurar que si ens ajudem de la tecnologia i del sentit comú (el menys comú de tots els sentits) es possible definir polítiques sostenibles concretes.

No obstant, també us haig d’advertir que hi ha molta gent que vol en desacreditar aquesta idea. Gent interessada en continuar amb l’actual model capitalista desbocat. Un exemple d’això es la següent imatge, la més vil usurpació del significat de sostenibilitat. Per qui sinó, els putos amos del món mundial. The Army del J.W.Bush, “manda huevos” com diria el p..Trillo. Una vegada més la dreta més recalcitrant intenta buidar el significat de paraules plenes compromís social. Però bueno, aquí estem nosaltres, persones que desitgem que les properes generacions tinguin com a mínim les mateixes possibilitats que nosaltres, per denunciar-ho i dir al Sr. Bush que aquesta no ens la colarà.